Dirección

Comissió Mixta

Ha publicat diversos assajos d'història política, entre els quals destaquem Els discursos polítics del Mèxic originari, UNAM, Mèxic D.F., 1998. Ha conreat la poesia, la qual cosa no et vaig explicar dels meus viatges, PUZ, Zaragoza, 1998; i la novel·la, El Tren de cristall, Renaixement,Sevilla,2011.
Dirigeix la revista de cultura jurídica Ius Fugit, i és director de l'editorial edicions Nous Rumbs (http://www.edicionesnuevosrumbos.com). És director de Política editorial a la Xarxa d'Universitats Lectores (http://www.universidadeslectoras.org), que agrupa a més de 50 universitats espanyoles, italianes, russes, portugueses, així com de diversos països d'Amèrica. Dirigeix la col·lecció Novel·la de Campus de l'editorial Renaixement
Salvador Marti Puig és catedràtic d'Universitat i membre del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona CIDOB. És Doctor en Ciència Política i de l'Administració (1997), Màster en Estudis Llatinoamericans (1994) i Llicenciat en Ciència Política i Sociologia (1992).
Ha estat professor visitant, docent i investigador en diversos centres universitaris d'Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. La seva àrea d'especialització és la política comparada, i ha investigat sobre processos de democratització a Amèrica Llatina, acció col · lectiva, moviments socials, i partits i sistemes de partits. Per obtenir algunes de les seves publicacions es pot veure la pàgina web
Col · labora com a consultor en temes de governabilitat i desenvolupament. És membre de diversos consells editorials de revistes de Ciències Socials i d'associacions de Ciència Política i de Estudis Llatinoamericans.
Investigadors
Albert Ruda González és professor agregat de Dret civil en la Universitat de Girona. Llicenciat i Doctor europeu en Dret amb premi extraordinari, llicenciat en Estudis de l'Àsia Oriental i Graduat en Humanitats; ha publicat uns 175 treballs sobre Dret de la responsabilitat civil i contractes, Dret digital i Dret comparat. És Coordinador (Chair) del Spanish Hub del European Law Institute i Degà de la Facultat de Dret de la UdG (2016-2024).
https://orcid.org/0000-0003-0119-0515
https://www.redalyc.org/autor.oa?id=158
http://uaemex.academia.edu/edgaraguilera
Entre les seves línies d'investigació consolidades estan les estructures familiars i polítiques en el Mediterrani Cristià (Itàlia, Grècia, França i Espanya) i a Hispanoamèrica; Les seves línies d'investigació en projecció són la problemàtica econòmica i jurídica de la postmodernitat des d'una visió històrica comparativa i el paper del jutge en el context jurídic continental, també des d'una perspectiva diacrònica.
Professor en cursos de post-grau latu sensu en Dret Processal Civil de UFRGS, PUCRS, Uniritter (Brasil), i professor convidat del IMJUS (Mèxic). Membre efectiu de l'Institut Brasiler de Dret Processal (IBDP). Autor del llibre "Ônus dóna Prova no processo Civil" i d'articles i traduccions jurídiques a l'àrea de la prova. Exerceix acutalmente d'advocat a Brasil

Ha participat en diversos projectes de recerca com a “Causalitat i imputació de responsabilitat” i “Ciència i procés judicial: prova i atribució de responsabilitat” tots dos finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol; en el projecte CONSOLIDER “Perspectival Thoughts and Facts” finançat per la Secretària d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació d'Espanya; i ha estat membre de “Grups de Recerca Consolidats” reconeguts per l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i de Recerca (AGAUR, per les seves sigles en català) de la Generalitat de Catalunya.
Entre les seves publicacions destaca “De la prova científica a la prova pericial” (Marcial Pons, 2015); “Estàndards de prova i prova científica” (Marcial Pons, 2013); “Debatent amb Taruffo” (Marcial Pons, 2016); “La prova informàtica. Algunes consideracions des de la teoria racional de la prova” (Llaura Editors, 2009); en revistes “La prova pericial en l'experiència nord-americana. El cas Daubert” (Jutges per a la democràcia, 2016); “El perit de confiança dels jutges” (Analisi i Diritto, 2016); “L'admissibilitat de les proves pericials i la racionalitat de les decisions judicials” (DOXA, 2015), entre unes altres. A més ha traduït diversos treballs entre els quals destaquen “Veritat, error i procés penal” de Larry Laudan i “Perspectives pragmatistes” de Susan Haack.
Ha realitzat estades de recerca en l'Institut de Recerques Filosòfiques (UNAM, Mèxic); en la University of Miami (Miami, EUA); en el Institute Vienna Circle (University of Vienna, Àustria); i en la Northwestern University (Chicago, EUA).

Des d'abril de 2013 és investigadora en el Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Girona i des de març de 2014 investigadora a temps complet a la mateixa Universitat on està finalitzant la seva tesi de doctoral titulada “Una aportació jurídica al debat sobre institucions i desenvolupament. Aproximació des de problemàtiques compartides pels països d'Amèrica Llatina”.
Al setembre de 2013 va publicar el llibre Dret i Desenvolupament (Editors del Port, Buenos Aires) del com és autora i l'any 2015, va editar al costat de Jordi Ferrer i Carles Cruz el llibre Seguridad Jurídica en Iberoamérica (Marcial Pons, Madrid 2015). En aquest volum es va publicar el treball “Projecto d'Indicadors de Seguretat Jurídica” en coautoría amb Jordi Ferrer. Posseeix així mateix nombroses publicacions en capítols de llibres i revistes que s'orienten a diverses temàtiques vinculades a drets humans, dret i desenvolupament i problemes del procés penal.
Marianela Delgado és doctoranda en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona i Becària de la Generalitat de Catalunya. És Magister en Raonament Probatori per la Universitat de Girona i la Università di Genova. Va ser integrant del Poder Judicial Federal del seu país per diversos anys, els últims com a part de l'equip de treball d'un dels ministres de la Suprema Cort de Jusiticia de la Nació a Mèxic. Actualment investiga sobre temes relacionats amb gènere, raonament probatori, delictes de violència de gènere i delictes d'odi.
Professor ordinari auxiliar i docent a temps complet en l'àrea "Sistema de justícia i solució de conflictes" de la Pontificia Universidad Católica del Perú. Doctorand en el Programa de Doctorat en Dret, Economia i Empresa de la Universitat de Girona (UdG). Màster en Dret per la Universidade Federal do Rio Grande do Sul (UFRGS, Porto Alegre, el Brasil), amb beca del CNPq. Investigador en la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG i membre ordinari del Grup de Recerca PRODEJUS-PUCP. Advocat per la Universitat de Lima. Membre de la IAPL, IIDP, IBDP i ABDPro. Va ser Membre de la Comissió de Revisió del Codi Processal Civil peruà conformada pel Ministeri de Justícia i Drets Humans del seu país. Conferencista, consultor jurídic i àrbitre. CEO i soci cofundador de Evidence Lab.
Henry Maurici Reyes Garcés és doctorand en Dret, Economia i Empresa per la Universitat de Girona i Becari de la Generalitat de Catalunya. És Magister en Tutela Jurídica dels Drets amb èmfasis en Filosofia del Dret i Teoria Jurídica de la Universitat Externado de Colòmbia. Especialitzat en Responsabilitat Civil i danys indemnitzables per la mateixa universitat i en Docència Universitària per la Universitat Cooperativa de Colòmbia. Advocat amb grau Cum laude de la Universitat Industrial de Santander. Actualment fa recerca en la línia de filosofia del Dret Privat de la Catedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona.
Llicenciada en Dret. Especialista en Ciències Penals i Criminològiques. Membre de la Unió Nacional de Juristes de Cuba i Secretària del Consell Editorial de la Revista CUBALEX de la Unió Nacional de Juristes de Cuba. Actualment és professora i investigadora membre de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. El seu treballa de recerca tracta la seguretat jurídica i el raonament jurídic, centrant el seu estudi en la prova il·lícita penal. Ha escrit 26 articles sobre prova il·lícita, cadena de custòdia, dret constitucional i garanties processals. Ha obtingut 7 premis i ha participat en 67 esdeveniments tant nacionals com a internacionals.
Consejo Científico
Cheryl Saunders

Els seus interessos docents i de recerca es troben en la filosofia moral, política i legal, tant en la tradició anglophone i continental europea, com en la llei de l'evidència. Els seus llibres inclouen Objectivité in Law and Morals (Cambridge, 2001) (redactor), Nietzsche on Morality (Routledge, 2002; 2nd ed., 2015), Jurisprudència Naturalizadora (Oxford, 2007), Per què Tolerar Religió? (Princeton, 2013) i Psicologia moral amb Nietzsche (Oxford, 2018). Actualment treballa sobre el realisme com a tema de la teoria política i jurídica, sobre qüestions metaètiques i metafísiques en la jurisprudència general i sobre qüestions filosòfiques sobre llibertat d'expressió, tant en les tradicions liberals com marxistes. El seu treball ha estat traduït al castellà, francès, italià, xinès, rus, portuguès, hebreu, polonès, eslovac i grec.
Leiter ha impartit conferències a universitats d'arreu del món, incloent-hi l'adreça del Premi Paolo Bozzi a la Universitat de Torí, les conferències de frescos en jurisprudència de la Universitat de Gènova, l'adreça Julius Stone en Jurisprudència a la Universitat de Sydney i el "Headliner" adreça al Simposi de Teoria Jurídica anual a la Universitat Nacional de Singapur. Va ser redactor de la revista Legal Theory del 2000 al 2008 i és l'editor fundador de la sèrie de llibres Routledge Philosophers i d'Oxford Studies in Philosophy of Law (amb Leslie Green). També treballa en els consells editorials de les crítiques filosòfiques de Notre Dame, Journal of Nietzsche Studies, Journal of Moral Philosophy, The Philosopher's Annual, Theoria (Suècia), Anilisi e Diritto (Itàlia), Problema: Anuari de Filosofia i Teoria (Mèxic) Indian Journal of Legal Theory, i Revista de Teoria Jurídica (Argentina), entre d'altres.
Dr. Carlos Bernal Pulido

Dr. Daniel Mendonca Bonnet

Centro de Estudios Constitucionales (Paraguai)
Més informació


Dra. Beatriz Quintero de Prieto

Del 1981 al 1992, va assistir de voluntària a la Càtedra de Dret Penal de la Universitat Estatal de Milà. Titular de nombroses beques DONEU, Max-Plank, CNR en el Max-Plank-*Institut de Freiburg i.B fins al 1992., Professora titular en la SSPL Pavia-Milà Bocconi partir del 2002. Des de 2012 ha estat professora de dret penal a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor a Milà. Les seves àrees de recerca són el dret penal comparat, la política penal i la reforma del sistema penal.
Encarnación Roca Trías

Enrique Barros Bourie

Eugenio Bulygin

Francisco Aldecoa Luzárraga

Guillermo Jiménez Sánchez

Tribunal Constitucional (Espanya)
Héctor Fix-Zamudio

José Juan Moreso Mateos

José Ramón Cossío Díaz

Cort Suprema (Mèxic)
José Woehrling

Luis Martí Mingarro

Luis Ortiz Quiroga

Michel Troper

Michelangelo Bovero

Fou membre del consell científic de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona, fins al seu traspàs al desembre de 2020. Fou Catedràtic de la Università degli Studi di Pavia, professor visitant en Cornell University (1994 - 1996), University of Pennsylvania (1997) i al Hastings College of the Law a la University of Califòrnia. Va ser conferenciant en diversos esdeveniments acadèmics a Europa, Llatinoamèrica i Xina. Membre de distingides associacions en dret processal i dret comparat, entre d’altres de l’American Law Institute, del Bielefelder Kreis i del Board of Advisors of the new Evidence and Forensic Science Institute (Pequín). Entre les seves múltiples publicacions destaquen: Studi sulla rilevanza della prova (Pàdua, 1970), La motivazione della sentenza civile (1975), Il processo civile "adversary" nell'esperienza americana (1979), Il vertice ambiguo. Studi sulla Cassazione civile (1991), La prueba de los hechos (2002), Sui confini. Scritti sulla giustizia civile (2002), La Prueba (2008) y Proceso y decisión (2012).
Professor del Màster en Raonament Probatorio, programa de capacitació fonamental de la Cátedra de Cultura Jurídica, s'hi va sentir estretament vinculat amb Girona. Tant és així que per voluntat expressa darrera es va crear el Fons Taruffo. que consta d'uns 15mil volums que va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Girona.
El maig del 2022 la Càtedra de Cultura Jurídica, va organitzar la 1a Michele Taruffo Girona Evidece Week, amb el propòsit que esdevingui un congrés triennal per honorar la seua memòria i el seu llegat acadèmic.
Els compartim l'acte oficial de recepció del Fons Michele Taruffo a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, celebrat el 25 de maig de 2022.
Miguel Ángel Aparicio Pérez

Paloma Biglino Campos

Catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de Gènova, és Vice - President de la IVR (Internationale Vereinigung für Rechts- und Sozialphilosophie) i membre de l'International Advisory Board of Tampere Club (Finlàndia). Ha estat professor visitant i ha impartit cursos a diverses Universitats d'Europa, Llatinoamèrica i Estats Units, havent pronunciat conferències i presentat ponències a nombrosos Congressos Internacionals. És co-director de les revistes "Materiali per una storia della cultura giuridica", "Analisi e Diritto" i "Ragion pratica" i membre dels Consells Assessors d'altres importants publicacions científiques. Entre els seus principals treballs destaquen: Settecento conservatore: Lampredi i il diritto naturale (1981), Contrattualisme, utilitarisme, garanzie (1984), Assaggi di metaètica (1992) i Assaggi di metaètica due (1998).
La Càtedra de Cultura Jurídica li va atorgar ex aquo juntament amb el Dr. Riccardo Guastini, el III Premi Internacional en Cultura Jurídica per la seva brillant trajectòria acadèmica. Els compartim el vídeo de la cerimònia de lliurament del premi.
Paulo de Barros Carvalho

Universidade de São Paulo (Brasil)
Paulo Modesto

Pio Caroni

La Càtedra de Cultura Jurídica va atorgar-li ex aquo juntament amb al Dr. Paolo Comanducci, el III Premio Internacional en Cultura Jurídica per la seva brillant trajectoria acadèmica. Us convidem a veure'n un enregistrament de la cerimònia de lliurament del premi:
Salvador Giner de San Julián

Stefano Rodotà

Tercio Sampaio Ferraz Jr.

Investigadores Externos

Actualment és professor a temps complet “tenure-*track” del Departament Acadèmic de Dret de la Pontificia Universidad Católica del Perú on des del 2020, és també professor del Master en Dret Processal. És Membre de la International Association of Procedural Law (IAPL) com tembé membre Investigador de la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona. Ha estat Investigador Postdoctoral “Juan de la Cierva” també a la Universitat de Girona, afiliat al grup de Filosofia del Dret (2019 – 2021) i Investigador Postdoctoral (2021 – 2022) amb una beca de la mateixa Universitat. Ha estat professor dels cursos de “Law & Economics” (dictat en anglès) i de “Mediació i Resolució de Conflictes Socials” (2020–2022) en aquesta mateixa universitat catalana. És Doctor en Dret per la Università degli Studi di Torino (Itàlia) amb una tesi en dret processal civil. Ha estat Visiting PhD Scholar a Suïssa, França i el Regne Unit.
Els seus ventall d’interessos acadèmics van del dret processal civil i els mitjans alternatius de resolució de conflictes; al dret comparat; l'anàlisi econòmica del dret i del procés; el dret mediambiental i el dret del canvi climàtic en els seus aspectes processals.
En el 2022 ha publicat la seva primera monografia, intitulada “Effettività della tutela giurisdizionale e misure coercitive nel processo civile. Un’indagine di diritto comparato”, en la sèrie editorial “Biblioteca di Diritto Processuale Civile”, Giappichelli.


Màster en Argumentació Jurídica (Universitat d'Alacant, 2011).
Màster en Estat de Dret Global i Democràcia Constitucional (Università degli Studi vaig donar Genova, 2014).
Doctorant en el àrea de filosofia del dret (Universitat de Girona, 2015-2019).
Línies de recerca: teoria de les normes de competència, reformes i canvis constitucionals, poder constituent

Lorena Ramírez Ludeña és llicenciada i doctora en dret per la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupa la seva tasca de recerca així com de docent des del 2004. Ha dut a terme estades de recerca durant un total de 37 mesos en centres de reconegut prestigi com les Universitats d'Oxford o Yale, havent estat becada per aquesta última en el marc de l'Oscar M. Ruebhausen Fund. Compta amb nombroses publicacions en revistes i editorials de reconegut prestigi com Isonomía, Doxa, Analisi e Diritto, Marcial Pons, Springer o Synthese. Ha impartit més de 1.000 hores de docència de grau i postgrau en múltiples cursos de diferents universitats, en castellà, català i anglès. Ha estat responsable dels estudiants d'intercanvi (incoming students) de la Facultat de Dret en el curs 2013-2014 i és tutora acadèmica d'estudiants de grau des de l'any 2013. Finalment, ha desenvolupat l'eina d'innovació docent TrivialIus, finançada amb dos projectes d'innovació, i que ha estat objecte de publicacions i presentacions.
Ha estat docent de grau, primordialment a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on ha impartit els cursos de Lògica Jurídica, Filosofia del Dret, i Ètica. Ha participat de diversos congressos nacionals i internacionals. Entre les seues línies de recerca es troben la teoria jurídica, lògica jurídica, raonament jurídic, dret constitucional i drets humans. Actualment centra la seua recerca en el dret consuetudinari.
Doctorat en dret per la Universidad Austral de Chile i per la Università degli di Genova. Master en Argumentació Jurídica per la Universitat d'Alacant, Màster en Estat de Dret Global i Democràcia Constitucional per la Università degli studi di Genova i Master en Drets Fonamentals per la Universidad Carlos III de Madrid. Becari Postdoctoral Juan de la Cierva – Formació a la Universitat de Girona. Les seves línies principals de recerca són la teoria de les normes, teoria del raonament jurídic i la teoria analítica del dret. Entre les seves publicacions destaquen: Excepciones implícitas e interpretación. Una reconstrucción analítica (Palestra) i Conflictos entre normas y derrotabilidad: una propuesta de análisis (Colex). També ha publicat articles en revistes com Diritto & Questioni Pubbliche, Revista Discusiones, Revista Chilena de Derecho, Ius et Praxis, Revista Problema. Anuario de Filosofía y Teoría del Derecho, Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, Doxa, Cuadernos de Filosofía del Derecho, Revista Telemática de Filosofía del Derecho, d’entre altres.